La base de la Pedagogia Sistèmica és donar-li a l’educació la transcendència i la importància que té en la realitat social. Pretén humanitzar el procés educatiu, adaptant-lo a l’alumne en la seva totalitat (cos, ment, cor, família, entorn, vincles i arrels) per tal que  l’alumne pugui sentir tot el recolzament i la confiança i, així, pugui expressar els seus talents innats per a desenvolupar tot el seu potencial emocional i Intel•lectual.

Està orientada al reconeixement de les relacions i dinàmiques que s’estableixen en el procés educatiu. Respectant i honrant amb amor la identitat de cadascú, amb tot el que portem en la nostra ànima: la família, les nostres arrels, les nostres angoixes i patiments i tot allò  que està en el nostre cor.

L’enfocament integratiu de la Pedagogia Sistèmica permet als docents practicar una ensenyança que engloba tot allò tangible com allò intangible, els sistemes familiars, socials, culturals i històrics, comprenent i optimitzant el procés de l'ensenyament i l’aprenentatge.

La Pedagogia Sistèmica amplia la nostra mirada sobre el fet educatiu i sobre la vida en general. Treballa per aconseguir que els centres educatius es converteixin en un entorn de comprensió, acollida, confiança, acceptació, respecte i de convivència positiva, on educadors, alumnes i les seves famílies poden trobar el lloc que els correspon a cadascun.

La PS CUDEC, davant la necessitat de complementar tot el coneixement pedagògic aconseguit fins ara, té vocació innovadora. Però no pretén substituir el sistema educatiu ja establert, si no incloure’s en ell.

Aquest nou paradigma que ens ofereix té un caràcter purament inclusiu, adquirint com a referents la ubicació i el context.

Amb el context es refereix a fer cada un el que li correspon, tenint ben clar quina és la seva tasca i enfocar-se en ella, per això aquesta pedagogia introdueix la mirada sistèmica, la nova mirada que ens permet entendre les institucions i grups humans. Veient així les dinàmiques i certs patrons amb els que funcionen els sistemes.

També es té molt en compte el context específic que és l’espai-territori, temps-història i el resultat de la combinació de tot (coneixements previs, creences, cultura, consciència…)

Per això, es considera una pedagogia inclusiva de contextos culturals, socials i familiars que aporta solucions per resoldre problemes de relació, aprenentatge i conducta.

Aquesta pedagogia també es recolza en què els nens i nenes manifesten el que els pares i mares no assumeixen, ja que són totalment fidels al sistema, abans que a qualsevol impuls exterior. Els pares i mares són els protagonistes indiscutibles d’aquesta mirada i els docents, amb humilitat i respecte,  no han d’ocupar aquesta posició privilegiada coneixent la realitat familiar dels seus alumnes i no anar més enllà del que els correspon com a docents.

La Pedagogia Sistèmica neix del treball de Bert Herllinger amb les Constel•lacions Familiars i la Teràpia Sistèmica. L’Angélica Olvera va aplicar aquestes teories al camp educatiu obrint la porta a un nou paradigma pedagògic per mirar a la realitat educativa com a un tot vinculat als sistemes familiars, socials, culturals i històrics; però en cap cas aquesta pedagogia pretén aplicar la teràpia a la educació.

 

En l’educació està el futur, no  només de les pròximes generacions, sinó també dels grans canvis en les dinàmiques socials del món, a curt i mig termini.

Contacte i Informació:

 

  info@pedagogiasistemica.cat

 

  (+34) 625.16.82.65